Primero fue el Estatut. Aprobado en el Parlament y en Las Cortes, el Tribunal Constitucional le ha pegado más cortes que a la cara de Belén Esteban.
Ahora son los toros. Nuestro Parlament ha decidido por mayoría absoluta que el gran José Tomás no vuelva a torear en una plaza catalana.
¿Se acerca el divorcio entre España y Cataluña? ¿Deberían acudir a un terapeuta de parejas? ¿Es cierto que existe una delgada línea entre el amor total y el odio extremo?
¿Es una separación de hecho? ¿Son meros tiras y aflojas de jóvenes enamorados? ¿Se acabó el amor de tanto usarlo? ¿Fue bonito mientras duró?
Y si la ruptura se consuma: ¿A quién le corresponderá la custodia de los hijos? ¿Quién y cómo pagará el piso? ¿Y los alimentos? ¿Y los platos rotos? ¿Qué pinta Joan Laporta en todo esto?
Todo esto del Estatut me recuerda a un vecino que tuve, que tenía un hijo de 30 años, al que administraba su sueldo, y fiscalizaba contínuamente todos sus actos. El hijo, evidentemente, terminó por irse de casa. Quizás si su padre le hubiera dado más libertad y confianza todavía vivirían felizmente juntos.
ResponderEliminarEn cuanto a los toros, dos cosillas:
1. Quien está muy contento es el dueño de la plaza de toros de Vinaroz. Dice que va a ampliar el aforo.
2. Creo que se deberían recuperar las luchas de gladiadores (y de gladiadoras). De esta forma no se maltrata a ningún animal, pero se puede seguir disfrutando de la sana tradición de ver sangre, dolor y vísceras, y aplaudir el espectáculo cual romanos civilizados.
Que un tipo tan ruín como Laporta pueda llegar a ser President me hace decir ADIOS Catalunya. Por otro lado que esa España con fuerte olor a ajo vuelva a someter a todos los que no piensan como ella me hace decir ADIOS España.
ResponderEliminarAsí pues HOLA Brasil.
Muito obrigada, Carlinhos.
ResponderEliminarDéjenme que les diga algo más: Mi amigo José Ruiz nació y vive en Montefrío (Granada). Me siento mucho más próximo de él, de su modo de entender la vida, que de algunos vecinos de la urbanización donde vivo.
ResponderEliminar¿Me siento español? ¿Me siento catalán? ¿Me siento tarraconense? No sé lo que significa ni lo uno ni lo otro. Lo que sí sé es que me siento muy próximo de José de Montefrío, y también de Tom (USA), también de Andreia (Portugal), también de Ulf (Suecia), también de Yohann (Francia). Efectivamente NO soy nacionalista soy "personalista": dícese de aquél que defiende y se identifica con la persona.
Yo también estoy en contra de cualquier tipo de naZionalismo. Desde antiguo, las fronteras y las banderas han sido el origen de todas las guerras.
ResponderEliminarCuanto más se exalta a los que son como tú, más odio se genera hacia los diferentes. Todos somos iguales, independientemente de raza, opción sexual o lugar de nacimiento.
Con una excepción: los italianos. A estos elementos hay que darles de comer aparte, no sea que nos peguen algo malo.
Teniu tota la raó, pero a Espanya ja no hi pintem res. Es hora d'acabar amb l'espoli, aviat fara 300 anys de la conquesta...
ResponderEliminarJordi tens raó. Fotem al camp d'Espanya. Estic fart de ZP, Rajoy, Willy Toledo, Sabina, Campos, El País, Ibex 35, Real Academia, TVE, ... A prendre pel cul.
ResponderEliminarEm quedo a Catalunya, aixó sí que també fotin al camp o callin per sempre el tripartit, Benach, RAC 1, la Trinca, Clara Simó, Felip Puig, Laporta i Sala Martín, TV 3, ...
Si vols no cal anar a Montefrío, escapem-nos al Delta del Ebre i comprem entre uns quants una barraca. Ens aixequem cada día a les 7 i llegim un article de Manuel Vicent. Cultivem el nostre hort i escoltem música de Barry White com feiem fa 35 anys. Fem sport a la platja i ens banyem. Les nostres dones i fills venen amb nosaltres. També els nostres amics. T'hi apuntes?? Es l'únic camí, la única salvació. He de parar, se m'ha acabat el canuto.
Però cóm se fa?Qué hem de fer
Si ser bon català és ser nacionalista, del Barça,tenir un compte a La Caixa, ser d'esquerres i ateu, doncs no, no soc bon català. Si per ser-ho hem d'inventar un nou país petit, tancat, que no para de legislar sobre la vida privada de les persones i que no respecta als altres pobles no, no soc bon català. Si m'he de creure una història romàntica que magnifica tot el bo i amaga tot el dolent, prefereixo no ser català. Si donem per bona catalana a la fastigosa de la Núria Feliu doncs evidentment no soc bon català. Aquí tothom embolicat amb la senyera, amb la paraula Catalunya a la boca, però a la que grates una mica...vaja sorpreses que trobes. Podríem parlar del Jordi Pujol i la seva família, en quin negoci de concessions no estan ficats???; podríem parlar del milers de catalans a qui van deixar penjats amb la Banca Catalana. Podríem parlar també de l'aristocràcia dels dirigents socialistes. Famílies que remenen les cireres des de fa més de cent anys i que tenen de catalanistes i socialistes el mateix que jo de majorette. Molts d'ells, per no dir quasi tots, que parlaven i parlen castellà dins les seves famílies i dins dels seus cercles d'amistats. Hem de reconèixer que som un país amb moltes virtuts però més torts que un caliquenyo. Que ens diuen que no ballem sardanes, doncs a ballar. Que ja es poden ballar, ja no en balla ningú i com això... Per altra banda el problema és que no ens donen diners o que les gastem malament. Algú ha sofert l'administració de la Generalitat. Us ben asseguro que és la pitjor de totes. Jo crec que a Madrid ens tenen calats de fa anys. Molta murga, molt d'escarafall però res. Un país en el qual Montilla arriba a ser president i Benach del Parlament ja ho diu tot. Ni ells podien arribar tan alts ni Catalunya caure tan baix. Independents???? Jejejejeje. Apa, siguem valents, independents, parlant, però, quasi tothom en castellà i, quan es buidin les platges i els nostres productes quedin en stock als magatzems de les fàbriques que farem??? Potser serem tots funcionaris??? Si en el fons no fes tanta pena n'hi hauria per petar-se de riure. A l'any 1980 érem la primera comunitat d'Espanya. Trenta anys després (tres dècades d'autonomia, per tant) som els quarts o cinquens i baixant. La culpa és de Madrid!!!!Jejejeje Podem canviar per París. Per cert, a la Cerdanya i al Rosselló francesos no els ha anat gaire bé, no???? Em sembla que bastant pitjor que a nosaltres amb Madrid. Quin xollo per als polítics d'un lloc el poder donar sempre les culpes als altres!!!!
ResponderEliminarEls canutos d'aquestes dimensions en plena canícula poden fer somiar truites. Jejejeje. Ara, si te'l fumes amb la barretina posada igual no passa res. José Antonio, primero es Cataluña pero en cuatro días el Condado de Prades se declara estado independiente de la opresora Vegueria de Reus, que a su vez se ha rebelado contra la del Camp de Tarragona, que nació fruto del alzamiento en contra de la provincia opresora de Tarragona, disgregada de la pérfida Cataluña gobernada por la centralista y prepotente ciudad de Barcelona y bla, bla, bla, bla, bla...
ResponderEliminarCompanys de revolució us llegeixo i no hi veig unaltre sortida que la que ja va proposar Jaïr Domínguez fa uns díes: "els polítics catalans cada cop ens deixen mes clar que la opció correcta es sortir al carrer amb una retallada." I unaltre punt de reflexió del nostre amic Jaïr: "ciutadans de catalunya, ja sóc aquí. però vosaltres encara esteu allà."
ResponderEliminarAmics: si en 2000 milions d'anys d'evolució les mosques encara no han aprés que tocar-li els ous a un humà significa la mort, que esperem dels nostres polítics catalans? Us espero el proper dissabte a Prades pel pla d'acció corresponent. Porteu tinto de verano.
I tanto que traeremos tinto y acabaremos haciendo el tonto.
ResponderEliminarEstic d'acord amb això de la retallada.
ResponderEliminarCompteu amb mi.
Però tinc un petit dubte ... exactament ...
què és el que s'ha de retallar?