Me declaro un profundo admirador de este mago de las finanzas. Hay que ser un genio para hacer lo que este hombre hizo. Entre otras cosas:
- obtener la "Creu de Sant Jordi" de manos de Jordi Pujol
- obtener la "Llave de Barcelona" de manos de Pasqual Maragall
- obtener "30 Millones de Euros" de manos del Palau de la Música
Éste sí es un crack, y no el Leo Messi ese que sólo sabe dar patadas a la pelota. Necesitamos más cerebros brillantes como el del Sr. Félix Millet. Pero, lamentáblemente, no hay. Así pues propongo, con carácter de urgencia, que el Sr. Félix Millet sea nombrado Ministro de Economía Honoris Causa.
Es un ejemplo para futuras generaciones. Yo, cuando sea mayor, quiero ser como él (pero que no me pillen, claro).
Admirado Blog Master: Millet no actuó solo. Es la punta del iceberg. Detrás de él está toda la burguesía catalana que le encumbraron y le dejaron hacer.
ResponderEliminarNo nos sentemos en los balcones para aplaudir cuando pasa el cadáver de Millet. Los que le manejaron están ahora en sus casas tomando una cerveza junto a su familia y riendo por cualquier cosa.
Esto es Catalunya señores, un país no muy distinto al resto: Quien no roba es porque no puede!!
Expresar mi opinión quiero con esta poesía:
ResponderEliminarAhora y antes,
éste es un país de mangantes.
Millet, no sé lo que hizo,
pero su segundo apellido es "Chorizo".
Y a todos sus colaboradores,
yo los dejaría en paños menores.
Y los de la catalana burguesía,
son más ladrones todavía.
Que difícil és creure en la política catalana, davant de situacions com la del senyor Bitllet.
ResponderEliminarEl millor del cas, és que el "bueno" de Fèlix encara no dona crèdit a que se l'estigui lapidant amb tot el que ell ha arribat a fer per la pàtria.
El cert és que aquest individuo em produeix tanta repugnància com aquests aprenents de primeres espases polítiques, -com ara Nuria Segú, Carles Castillo, Alicia Sanchez Camacho, Felip Puig, etc. (paro que la llista podria ser interminable)-, que demanen el respecte en el tracte del vulgo per a la classe política, per la feina que
"desenvolupen" i per l'esforç "mai suficientment valorat" que fan dia a dia per lluitar pels ignorants ciutadans que ens atrevim a jutjar-los i a qüestionar la seva actuació.
BROUARRRGGGHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!
Tinc moltes excuses i explicacions. Podeu triar la que volgueu:
ResponderEliminarA. Jo no sabia que era il·legal.
B. Uns homes dolents em van obligar.
C. Jo no he fet res. Ha sigut el "mayordomo".
D. El Diable està a dins meu. Ell és el Maligne.
Recordeu que us queda el comodí del 50%, la trucada telefònica i el comodí del públic.
Repassem la història:
ResponderEliminarBanca Catalana: milers de ciutadans catalanistes reben una pesseta per les seves accions (el seu fundador, Molt Honorable????? Jordi Pujol se'n va despendre abans sense perdre ni un duro).
Televisió Catalana: Era un projecte anterior al de la TV· Pública. Moltes persones de bona fe hi van posar diners que van "volar" sense arribar a res.
Renta Catalana: Cas típic d'estafa piramidal.
Hospital General de Catalunya: tots els capos van vendre les accions abans de que se n'anés a norris.
Palau de la Música Catalana: cas típic de finançament il·legal de partits i persones (no ho oblidem, persones. El conte de què els partits estan mal finançats i que aquestes marranadetes només van a les arques del partit ningú amb dos dits de front s'ho pot creure)
Jo et dono 50 milions però tu me'n tornes 10 i anar fent.
Podríem citar també al F.C.Barcelona, que encara que no porta inscrit el nom de Catalunya bé que el treu a passejar per commoure al respectable.
Com podem veure el leiv motiv de totes les trames radica en el nom de Catalunya, el qual aquests "patriotes" no dubten en embrutar i refregar per la immundícia.
Si no ens trèiem de sobre la vena dels ulls que fa que els catalans justifiquem i permetem qualsevol malifeta que es faci en nom de la "nació"; i no els ho fem pagar a les urnes (de fet si que ho fem, perquè aquí ja no va a votar ni el president de la mesa electoral) mai serem un país normal i que progressi. Això sí, els "vius" s'aniran omplint les butxaques, com fins ara.
Un pofesional, churraco hasta al consuegro,
ResponderEliminar